El 8 de gener de 2026, El País informava d’una important novetat que ha suscitat un ampli debat sobre la governança local i les relacions municipals: Bellaterra ha sol·licitat oficialment la seva independència de Cerdanyola del Vallès per integrar-se al poble veí de Sant Cugat del Vallès .

Aquest és un pas important en la història recent de Bellaterra, una petita zona residencial amb aproximadament 9.000 habitants que actualment forma part de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Cerdanyola. Tot i que administrativament vinculada a Cerdanyola, Bellaterra ha expressat el seu desig d’unir-se a Sant Cugat, un municipi que destaca per la seva qualitat de vida i el seu poder econòmic, mostrant una diferència notable respecte a Cerdanyola.

La Generalitat de Catalunya serà l’òrgan decisori i s’espera que prengui la seva decisió a l’estiu del 2026. La sol·licitud ha rebut el suport de la majoria dels veïns de Bellaterra, que el 2019 van votar a favor de la independència de Cerdanyola i van donar suport a la integració amb Sant Cugat.

Aquest moviment reflecteix un interès creixent entre les poblacions que busquen una major autonomia o una millor integració amb municipis propers que estiguin més alineats amb els seus perfils socials i econòmics. Si s’aprova, Bellaterra podria formar part de Sant Cugat, que és conegut per la seva alta qualitat de vida, les seves infraestructures modernes i la seva condició de centre econòmic de més ràpid creixement a la regió.

Aquest cas està generant un debat més ampli sobre la governança local a Catalunya, on no només s’estan avaluant els aspectes legals de la separació, sinó també les implicacions socials, econòmiques i polítiques per a totes les parts implicades. Sant Cugat ja ha expressat el seu interès en incorporar Bellaterra, però el procés encara podria trigar més a causa dels detalls legals que cal abordar.